Som un país amb una cultura olfactiva basada en les aigües de colònia i el seu “aroma a net”. No ho diem nosaltres, sinó perfumistes de la talla d’Alberto Morillas o Rosendo Mateu. Una aroma molt espanyol que ha acabat per imposar-se a tot el món i que fa olor de flors blanques i fruites àcides, a l’aigua de colònia de tota la vida, refrescant i molt volàtil i que des de nadons impregna la nostra memòria olfactiva.
A l’estiu, el nostre clàssic ‘olor a net’ s’imposa renovat. A les clàssiques notes esmentades se sumen altres com aroma a aigua que cau d’una cascada, a pluja tropical, a onades trencant contra un penya-segat… Com s’aconsegueix capturar aquests aromes i reproduir-los en un perfum? No és una tècnica senzilla, requereix hores de laboratori, però el resultat val la pena. S’anomena headspace o ‘flor viva’ i consisteix a introduir en un recipient l”aroma’ que es desitja i analitzar-lo per identificar les molècules que el componen. Un cop conegudes, només cal reproduir al laboratori gràcies a un sistema informàtic. Això permet, per exemple, saber com fa olor una flor al matí o a la nit, captar les seves diferències i reproduir-les. Un altre sistema semblant és l’anomenat nature print, que utilitza un cartutx que absorbeix les molècules olfactives que desprèn la matèria desitjada i que són després identificades i quantificades per reproduir-lo.
Aquests nous sistemes permeten, encara que sembli complicat, simplificar l’obtenció d’essències. Avui dia se segueixen obtenint aquestes mitjançant la maceració, la destil·lació per vapor i la floració, per al que són necessàries grans quantitats de flors. Per exemple, es necessiten uns 200 quilos de pètals de rosa per obtenir 100 grams del seu oli. Un sistema costós no només econòmicament.
Font: AMIC / Belleza Activa
