POESIA PEL NOSTRE CASAMENT

[carlina]

Hola noies! Necessitem una poesía per la nostra ceremònia civil, volem que sigui en català i que sigui molt molt romantica i parli d'amor.M'ajudeu?

[Sibil·la]

Hola! jo em vaig casar pel civil i ens van llegir una poesia ben maca.
De fet vaig penjar tot el transcurs de la cerimònia en algun post del fòrum però no el trobo, potser de tant antic ja no hi és.
A casa t'ho miraré i te la copiaré del word.

[Sibil·la]

Ja l'he trobada Carlina!

Bé, us poso com va anar la nostra cerimònia, que també va ser civil però a l'ajuntament del nostre poble i la va oficiar el jutge de pau.

Amb ell vam anar-hi a parlar unes setmanes abans per veure com funcionaria i per saber si hi podria haver música i lectures.
Ell tenia una guió que fa servir sempre, personalitzat despres, clar.

Va anar més o menys així:

* Convidats i nuvi van entran a la sala de plens. Vam preparar un CD amb música que ens agrada per posar de fons mentre esperaven que jo arribés.

* Entrada de la núvia: vaig entrar amb música (Allegria del Cirque du Soleil) i amb el meu pare.

* Benvinguda del jutge: Ell explica què significa la unió de dues persones en matrimoni, compromís, acompanyats de familiars i amics, etc...
Va fer un parell minuts de rotllo però que era molt encertat.

* Lectura de la meva tia: un poema que ens va fer ella.
* Lectura del meu oncle: traducció a l'alemany del poema d'abans.

* Música de violí: El cant dels ocells (això no estava preparat però va ser sorpresa del meu pare)

* Jutge llegeix i explica (això ho vaig trobar genial) els articles del codi civil

* Lectura del meu germà: un text emotiu i divertit sobre nosaltres.

* Música de violí: Yesterday (també sorpresa)

* Moment del consentiment: Pugen els testimonis, i és quan el jutge pregunta si venim lliures i ens volem casar i blablablabla. Nosaltres vam voler fer un intercanvi de vots que nosaltres mateixos vam escriure:

A la pregunta del jutge, vam contestar que sí, i vam afegir:
<< i prometo estimar-te i ser el teu amic constant i company lleial. I ara, davant els nostres familiars i amics, et torno a oferir la meva confiança, recolzament i respecte, en la salut i en la malaltia, en la prosperitat i en l'adversitat, tots els dies de la meva vida >>


* Lectura del meu sogre: metàfora del casament molt maca, i poema de Manuel Tort: No sou iguals

Tots dos sentiu un mateix goig quan les
ones besen la platja.
Tots dos contempleu joiosament la pluja
quan penetra la terra poc a poc.
Els vostres ulls semblen bessons quan
admireu les serralades.
Però no sou iguals.
L’esguard, les mans, la veu són diferents.
Els ulls, però, es poden trobar ; les mans es
poden estrènyer i les veus es poden fondre
en una mateixa tonada.
Que els vostres ulls es besin plens de goig,
les vostres mans s’agafin sempre més
i les vostres veus no trenquin mai el diàleg.
No sou iguals, però fareu camí sempre tan
junts que mai ningú no sabrà dir
Qui és l’un i qui és l’altre.

* Comentaris del jutge sobre significat intercanvi dels anells. També vam escriure uns vots per intercanviar-nos-els:

<< Com un cercle sense fi, el meu amor per tu és etern.
Com el metall indestructible d'aquest anell, no destruiré el meu compromís.
Amb aquest anell i en plena confiança et prenc a tu, Jordi, com el meu company de vida >>

* Agraïments del jutge, bons desitjos i comiat.

* Música per sortir de la sal: Beautiful Day de U2

[carlina]

És molt bonica la poesia. Nosaltres ho fem en un jardí i hem contractat una soprano,tenor i organista. Si tens més idees dis-me-les.Gràcies.

[carlina]

Ja he trobat poesia, més exactament dues.

[Sibil·la]

Carlina, he vist en un altre subfòrum que buscaves uns poemes més llargs.
A nosaltres també ens van llegir aquests:

La finalitat de la vida humana és aprendre a estimar.


L’amor comença
en el moment que prefereixo l’altre a mi mateix,
en el moment que accepto la seva diferència
i la seva intransferible llibertat.

El matrimoni és una voluntat sòlida i fidel d’estimar.
És justament aquest compromís incondicional
que fa que un sàpiga que és estimat malgrat tot,
que és estimat sense condicions,
que és estimat gratuïtament, sense cap mèrit per part seva.

És en aquesta voluntat d’amar
i en aquesta fidelitat lliure envers l’altre,
on es descobreix que no hi ha res més gran
que el fet de compartir la veritable personalitat de cadascú.

En la decisió d'estimar-se
hom hi trobarà, certament, sofriment i dubtes. Caldrà no instal·lar-se en la pròpia comoditat,
no caure en la rutina i en la indiferència.
Caldrà no judicar mai.
Caldrà esperar sempre en l’altre.
Fer-li atenció. Acollir-lo.

Només qui està disposat a viure aquesta aventura apassionant
amb serenor, amb tendresa,
amb paciència i amb un immens respecte,
només aquest és digne de l’amor.

És aleshores, i al llarg del temps viscut en comú
que hom descobreix,
joiosament,
que l’amor és el sentit de la vida.




I això (un matxembrat que vaig fer jo i va llegir el meu sogre):

En el matrimoni, ens entreguem lliurement i generosa a les mans de la persona que estimem; i fent això, cadascú de nosaltres rep l’amor i la confiança de l’altre com el més preciós regal.
Tanmateix, quan aquest regal és compartit per dues persones que estan enamorades, també inclou als amics i als membres de la família que de diverses maneres recolzen i contribueixen en la relació.

Tots vosaltres sou la comunitat d’en Jordi i la Sandra, i cadascú de vosaltres ha participat d’alguna manera en el camí que avui els ha dut a unir-se en matrimoni.
En Jordi i la Sandra enceten avui una nova etapa com a casats. És per això que reunir-nos tots plegats és una part tant important en la cerimònia del casament.

Jordi i Sandra, de la mateixa manera que les vostres mans estan unides ara, que les vostres vides i els vostres esperits estiguin units per l’amor i la confiança.
Al damunt vostre hi ha els estels, i a sota la terra.
Com els estels, el vostre amor ha de ser una constant font de llum i energia, i com la terra, ha de ser un ferm fonament on créixer.



Paraules sobre l’amor del profeta Khalil Gibran:

Quan l’amor us cridi, seguiu-lo,
encara que els seus camins siguin durs i difícils.
Quan les seves ales us envoltin, cediu a ell, encara que l’espasa amagada entre les seves plomes us pugui ferir.
I quan us parli, creieu en ell, encara que la seva veu pugui desmanegar els vostres somnis com el vent del nord arrasa els vostres jardins.
Vareu néixer junts i junts continuareu per sempre,
però deixeu que quedin espais en la vostra unió, i permeteu que els vents dels cels dansin sempre entre vosaltres.
Estimeu-vos l’un a l’altre amb devoció, però no feu un nus del vostre amor;
ans bé deixeu que sigui un mar que es mou entre les platges de les vostres ànimes.
Ompliu cadascun la copa de l’altre, però no begueu de la mateixa copa.
Doneu-vos l’un a l’altre del vostre pa, però no mengeu de la mateixa llesca.
Estigueu joiosos i canteu i danseu junts, però permeteu que cadascun de vosaltres pugui quedar sol, com està sola cada una de les cordes del llaüt, encara que la mateixa música les faci vibrar.
Doneu-vos els vostres cors, però no perquè l’un retingui el de l’altre; car només la mà de la vida pot contenir els vostres cors.
I romaneu junts, però no pas massa prop l’un de l’altre; car les columnes del temple estan separades, i ni el roure ni el xiprer no creixen l’un a l’ombra de l’altre.

[carlina]

Gràcies sibil·la però ja tinc solucionat el tema de les poesies i l'alcalde ens farà una introducció sobre el matrimoni, ja me l'ha ensenyat i és molt bonica. Gràcies igualment.

[Sibil·la]

ah, guay, doncs me n'alegro.

Ei, si pots, posa les que heu triat. Sempre va bé per si mai et demanen de llegir quelcom!