Ei!! JO SI QUE HI HE ESTAT!!!! Alguns ja ho sabeu, pero estic una mica ficada en el mon de la restaurancio, i sempre havia dit que hi havia d'anar ni que fos un cop a la vida. I HO HE ACONSEGUIT!
Ara! Va costar, sangre, sudor y lagrimas!!!
Si voleu us puc penjar fotos!
La veritat es que poder-hi anar va ser una odisea de 4 anys trucant per trobar taula.... i al final PER PESADA! Que malauradament es com s'ha de fer si s'hi vol anar.... i no coneixes ningú que t'hi enxufi.
Com va anar? Us penjo una cronica que tinc escrita de quan hi vaig anar l'anys passat ok!
Aquest mes de maig i després de 5 anys d'inentar acoseguir taula al BULLI ho vem aconseguir!
Un dimecres a les tres del migdia jo estaba treballant al restaurant i em van dir que tenia una trucada del BULLI, juas! us imagineu la meva cara no??? DE PEDRA!!!
Com m'imaginava era en Lluis García que es posava en contacte amb mi per dir-me que tenia una taula per 4 persones per l'endemà, es a dir pel dijous mateix...És clar! Li dic que per descomptat me la guardi; només faltaría que li hagués dit que no! I cames ajudeu-me em poso a trucar al Joan Vicenç i al meu cosí per donar la gran notícia!!! (Més nerviosa....)
Dijous, un cop confirmat tot, amb uns quants calers a la butxaca que a ningú no ens anava bé gastar, i just després d'haver acabat les nostres jornades de treball vem posar rumb cap a Roses, allà hi vam arribar cap a les 9 del vespre, l'hora justa a la que teniem la reserva.
Només arribar ens van convidar a entrar a la cuina on hi habia el Ferran Adrià i el seu germa l'Albert, quin respecte que feia aquella cuina! els vem dir hola sense intenció de molestar gaire i ens van acompanyar cap a la nostra taula, situada just en mig del menjador! ah! els ultims en arribar... nosaltres! jejeje
Apartir d'aqui tot van ser sorpreses, una rere l'altre! Les olives verdes, el núvol de formatge parmesà, el caviar de meló, l'ostra amb caipirinha, els pesols, les faves, les garotes... tot!!
Allò, es un circ de la gastronomia! aquesta es la meva definició, de veritat... et passes la nit al.lucinant, plat rere plat!
Al final de tot, vem estar parlant una estona amb en Lluis, i ens va desitjar bon viatge de tornada, eren dos quarts de dues de la matinada que tornàvem a posar rumb a Castellbisbal, i a l'endemà tots teniem que tornar a treballar.
Vam sortir contents, i amb ganes de repetir!!! Cosa... complicada..... Ho tinc comprovat!!!!!