Problemes amb el Mas Solà

[xaviymaica]

Ostras!!! Que fuerte me parece..

A mi me pasó algo parecido pero no tan grave , por suerte no había dado aún la paga y señal.

Nosotros fuimos al Castell de Sant Boi en Octubre porque nos gustó mucho y nos enseñaron el salón para nosotros ( para unos 50 invitados aprox) . Después volví a ir con mis padres.. después con mi hermana..en fin , que cuando ya teniamos claro que queriamos celebrar nuestra boda en ese restaurante y en ese salón . Quedamos con el jefe para hacer el contrato.

Pues bien, cual fué nuestra sorpresa que todo lo que nos habían dicho no era así.
1 El salón que vimos no podía ser porque es para más gente ( no se donde los meterian porque muy grande no era)
Teníamos que irnos a otro salón super pequeño que no me gustó para nada. Y si queriamos hacerlo en el que habíamos visto teniamos que pagar un importe de 900 euros en concepto de alquiler..?¿?¿

2. El aperitivo se hacía compartido con otra boda y que si queriamos nos ponían biombos para no vernos..

En fin todo super cutre , evidentemente no di ninguna paga y señal y menos mal....

Se como te puedes sentir ... la gente se aprovecha como quiere .. lo siento mucho , pero me alegro que hayas encontrado otro que te haya gustado :)

Un besazo

[novi]

A por ellos!!!!

Fas bé en avisar, com a mínm , per la gent nova que s'interesi, que sapiga de kin pal van i que els hi explikin bé les condicions.
A veure si pots recuperar la paga i senyal, si no, pitjor per ells, q perdràn un super bodorrio!!!!

Jo per evitar problemes sempre ho deixo toooot per escrit, i t'asseguro que ja he hagut de fer ús d'ells per algun malentés!

Anims guapa!

[Olguiky]

Jo per evitar problemes sempre ho deixo toooot per escrit, i t'asseguro que ja he hagut de fer ús d'ells per algun malentés!

Quanta raó que tens!

[Verònica]

Nena, m'has deixat glaçada amb el que t'ha passat. Em sap molt de greu, de veritat!

Si et serveix de consol, que ja sé que no, però vaig tenir un munt de maldecaps i disgustos, i va ser per això que no vaig poder fer el meu C.E., donat que estava immersa en un munt de problemes, per culpa del pis. Em van sortir humitats, per segon cop (i després, un cop casada, m'han sortir una tercera vegada fins que, per fi, m'han fet la terrassa nova), els del sofà ens van ratllar el parquet i ens van haver de canviar tot el terra del menjador, amb la qual cosa no vaig tenir els mobles fins quatre dies abans del gran dia, a un mes vista em van perdre un dels anells (els de la joieria i el van trobar, intacte, un parell de dies després), em van reduir la jornada laboral per culpa de les retallades, ... i segur que m'oblido de coses. O sigui que puc entendre't mínimament!
De fet, jo sóc de la teoria, per molt maco que t'ho pinti tothom, que no sempre surt tot tan perfecte com diuen. Cert que els problemes poden ser mínims, i moltes vegades, ni s'arriben a assabentar els nuvis, sobretot en quant al restaurant... Per exemple, jo estic molt contenta amb el meu, però poc dies després del tastet em vaig haver de barallar amb ells perquè voliem estalviar-se algunes coses del menú, i després, resulta que tant posar pegues després del tastet i després em van posar un menú el dia del casament molt més elaborat i més bo i deliciós que el dia del mateix tastet; o ja sigui amb el dj, que vam pagar-ho i resulta que va fer de dj un dels mateixos comercials del restaurant, i gaire bo, gaire bo, no se li dona l'afició, t'ho asseguro.
Però com la majoria de noies, considero que, fent balanç, valen més la pena les coses positives que les negatives, amb la qual cosa, les altres les deixem de banda; tot i que no les oblido, jiji (és que jo sóc de les que potser perdono però mai oblido).
I si amb tot això no et consoles, ma mare té una dita que diu "No hay que por bien no venga". És a dir, qui t'assegura que no ha valgut la pena aquest canvi i al final, les coses no et sortiran molt millor del que et podríem haver sortit??? Creu-me, la meva experiència em diu que les coses no passes perquè sí, o sigui que pensa que aquest canvi serà en positiu!
Molts ànims i petonets.
I si, necessites qualsevol cosa ja saps on sóc. Si cal, envia'm un privat, no pateixis.

[Verònica]

Una altra coseta. No recordo de quina zona de Girona ets, però per si de cas, jo he anat de casament i també m'ho vaig estar mirant per a mi fins i tot, i m'encanta, perquè qualitat preu són excelents. Es tracta del restaurant de Lloret, el Trull. No té res a veure amb els hotels típics d'allà. El dinar és superbo i de molt bona qualitat. I el servei, igual! I tenen un saló, el Saló Blau, que jo el vaig trovar supermaco i que donava a la piscina. Xulíssim!

[Olguiky]

Una altra coseta. No recordo de quina zona de Girona ets, però per si de cas, jo he anat de casament i també m'ho vaig estar mirant per a mi fins i tot, i m'encanta, perquè qualitat preu són excelents. Es tracta del restaurant de Lloret, el Trull. No té res a veure amb els hotels típics d'allà. El dinar és superbo i de molt bona qualitat. I el servei, igual! I tenen un saló, el Saló Blau, que jo el vaig trovar supermaco i que donava a la piscina. Xulíssim!

Gràcies guapa... amb el que deies que de problemes sempre en surten... tens tota la raó! I el problema és que surten quan ets a tocar del casament, que gairebé no tens marge de maniobra.

El restaurant ja l'hem solucionat... espero... diumenge anem a fer el tastet i us posaré un munt de fotos del lloc al meu compte enrere. L'espai és molt xulo... faltarà veure la qualitat del menjar!

[kyla]

Noies, us he d’explicar una cosa que ens va passar el dia que vam anar a fer el tastet. Va ser un cop molt dur, tant que no em vaig veure amb cor d’explicar-ne res en el fòrum fins ara... que ja han passat gairebé tres setmanes.

Si una cosa em caracteritza és que sóc molt detallista i m’agrada explicar totes les coses que estem preparant pel casament amb tot luxe de detalls. Però la crònica del tastet no va ser així... les que ho vau llegir sabeu que em vaig centrar a parlar només dels plats que vam tastar. I ni una paraula del restaurant... el motiu d’això ara us l’explicaré.

Tot anava molt bé mentre menjàvem els plats que havíem triat, la veritat és que eren bons! Els problemes van venir quan ens va arribar en Francesc, un dels dos socis, que és el que porta tot el tema dels casaments.

Només asseure’s a la taula ja ens va deixar anar: “Vosaltres no havíeu parlat mai amb mi!”. És veritat, quan vam anar a veure el restaurant ell estava ocupat i ens va atendre l’altre soci, que s’ocupa de la part comercial (segons vam saber després). No ens pensàvem que això fos important... però va acabar essent crucial!

Mentre anàvem repassant totes les dades del casament li vam indicar alguns canvis: per exemple, inicialment havíem dit que seríem 90 convidats, però la llista havia crescut fins a 120. Fins aquí cap problema... però quan vam dir que hauríem d’agafar la sala gran enlloc de la petita (la de la masia)... aquí va ser quan hi va haver el daltabaix. Ens va dir que no, perquè a la sala gran hi havia un altre casament! QUE HI HAVIA UN ALTRE CASAMENT???!!! I a més a més, ell en els seus papers, tenia anotat que nosaltres havíem confirmat la sala de la masia.

El problema era doble: primer, quan nosaltres vam fer la reserva del restaurant no se’ns va informar en cap moment que es feien dos casaments; i segon, nosaltres en cap moment vam confirmar que la sala que utilitzaríem seria aquesta. Senzillament era la que ens havien ensenyat perquè l’altra, en el moment que vam fer la visita, no estava visible.

La sala de la masia era maca, però no per fer-hi un casament! Us ho prometo noies, en aquells moments vaig sentir com el terra s’obria sota els meus peus! Em volia morir! Tanta il·lusió que he posat en el casament, tants esforços que hem fet perquè tot surti com nosaltres volem... i ara, havíem de celebrar el convit en una sala fosca, petita i trista! Em vaig posar a plorar allà mateix... estava desesperada!

El del restaurant no parava de dir que era un malentès... que ells sempre fan dos casaments... però ara amb el temps, i havent-ne parlat amb els pares que eren allà amb nosaltres creiem que la cosa va anar diferent.

Creiem que estan notant la crisi (el dia que vam anar a fer el tastet era diumenge de Setmana Santa i només tenien dues taules plenes al restaurant). Han rebaixat la qualitat i la quantitat dels menús i dels aperitius, això és més que evident, comparant els que ens van donar de l’any passat i els que estan fent ara (també han afegit suplements pels pastissos i coses d’aquet tipus). I suposem que quan se’ls devien presentar uns nuvis amb un casament de 170 persones, devien pensar que el nostre podia anar perfectament a la sala petita i aquest altre a la gran. Així mataven dos ocells d’un tret. Total... nosaltres ja havíem fet la paga i senyal, no ens faríem enrere ara.

És cert que ens van oferir una solució: utilitzar el restaurant de l’hotel i fer servir l’hivernacle que tenen pel ball. Però no ens agradava gens aquesta solució: el restaurant semblava una sala de convencions, no ho decoraven gens pel casament i, amb l’agreujant que l’accés dels convidats al restaurant s’havia de fer per una mena de porta de servei que hi havia a la part del darrere! Amb el preu que ens costa el menú, els nostres convidats es mereixen entrar per la porta del davant!

I l’altre problema que s’hi afegia era la manca de confiança cap a ells que això ens havia generat: qui ens assegurava que estaven preparats per atendre dos casaments? Tenien suficients cambrers? Mentre féssim l’aperitiu a fora, els convidats de l’altre casament haurien de passar enmig nostre per accedir als cotxes... Però el problema més greu és que s’havia trencat la confiança... i en aquests casos és fonamental. I quan se’ns havia hagut d’oferir una solució, el tracte que havíem rebut era de sobèrbia i, perquè no dir-ho, ens havíem sentit menyspreats i atacats. Per això creiem que ells sabien perfectament que sorgiria el problema... aquell home no va parpellejar ni un segon quan va sorgir el problema: sabia perfectament que sorgiria, perquè l’havien creat ells.

De manera que l’endemà mateix em vaig posar a trucar altres restaurants i vam tenir la sort que al Lotus Blau tenien lloc. El vam anar a veure de seguida i ens va encantar el lloc, però sobretot, el tracte rebut. De manera que, si tot va bé, i el diumenge no sorgeix cap imprevist (us podeu imaginar que ara anem amb peus de plom) podem afirmar que tenim un restaurant nou: el Lotus Blau.

Perdrem la paga i senyal de 1000 € que vam fer a Mas Solà, però ara mateix això és el de menys. No volem que aquests individus mancats d’escrúpols, que han estat a punt d’arruinar-nos un dels dies més importants de la nostra vida guanyin ni un sol cèntim més a costa nostra. Ens hem sentit maltractats i menyspreats, i això amb diners no es paga!

Després hem sabut, gràcies al nostre fotògraf, que no som la primera parella que ha tingut un "fracàs" amb aquest restaurant. I el que em sap més greu és que ell ens havia aconsellat firmar un contracte amb tots els proveïdors... i nosaltres no li vam fer cas! Pensàvem demanar-ho el dia del tastet... i mireu com ha acabat la cosa!

Be, em sap greu per l'extensió del meu missatge, però volia que se sabés! Sobretot, perquè si hi ha parelles que volen anar a aquest restaurant... com a mínim, que vagin amb peus de plom! I que tot ho posin per escrit.

Ostras guapa!! Hem sap molt greu!!! kina jugarreta!! Sort que ho heu pogut solucionar en un altre restaurant!! Nosaltres también ens vasem al Lotus blau!! Kin dia ti cases??

PD. la veritat, jo también vaig anar a veure el MAs Sola, en el seu temps..quan triavam el lloc, pero el tracte no ens va acabar de fer el pes...pel fet de ser 100 invitats, tambe ens volien fer anar a la masia i no ens va agradar. aixi que vam triar el Lotus blau.

Espero que vagi tot moolt be!! la veritat, nosaltres estem mooolt contents amb el lotus blau, ens ofereixen idees i solucions per tot, que es d'agrair!

[kyla]

Segu k tot va mollt be ja veuras!! I molts anims!!!
Nosaltres anem a fer el tastet la setmana que be!! ja pasaras parte!!
un peto enorme!

[julia30]

Noies, us he d’explicar una cosa que ens va passar el dia que vam anar a fer el tastet. Va ser un cop molt dur, tant que no em vaig veure amb cor d’explicar-ne res en el fòrum fins ara... que ja han passat gairebé tres setmanes.

Si una cosa em caracteritza és que sóc molt detallista i m’agrada explicar totes les coses que estem preparant pel casament amb tot luxe de detalls. Però la crònica del tastet no va ser així... les que ho vau llegir sabeu que em vaig centrar a parlar només dels plats que vam tastar. I ni una paraula del restaurant... el motiu d’això ara us l’explicaré.

Tot anava molt bé mentre menjàvem els plats que havíem triat, la veritat és que eren bons! Els problemes van venir quan ens va arribar en Francesc, un dels dos socis, que és el que porta tot el tema dels casaments.

Només asseure’s a la taula ja ens va deixar anar: “Vosaltres no havíeu parlat mai amb mi!”. És veritat, quan vam anar a veure el restaurant ell estava ocupat i ens va atendre l’altre soci, que s’ocupa de la part comercial (segons vam saber després). No ens pensàvem que això fos important... però va acabar essent crucial!

Mentre anàvem repassant totes les dades del casament li vam indicar alguns canvis: per exemple, inicialment havíem dit que seríem 90 convidats, però la llista havia crescut fins a 120. Fins aquí cap problema... però quan vam dir que hauríem d’agafar la sala gran enlloc de la petita (la de la masia)... aquí va ser quan hi va haver el daltabaix. Ens va dir que no, perquè a la sala gran hi havia un altre casament! QUE HI HAVIA UN ALTRE CASAMENT???!!! I a més a més, ell en els seus papers, tenia anotat que nosaltres havíem confirmat la sala de la masia.

El problema era doble: primer, quan nosaltres vam fer la reserva del restaurant no se’ns va informar en cap moment que es feien dos casaments; i segon, nosaltres en cap moment vam confirmar que la sala que utilitzaríem seria aquesta. Senzillament era la que ens havien ensenyat perquè l’altra, en el moment que vam fer la visita, no estava visible.

La sala de la masia era maca, però no per fer-hi un casament! Us ho prometo noies, en aquells moments vaig sentir com el terra s’obria sota els meus peus! Em volia morir! Tanta il·lusió que he posat en el casament, tants esforços que hem fet perquè tot surti com nosaltres volem... i ara, havíem de celebrar el convit en una sala fosca, petita i trista! Em vaig posar a plorar allà mateix... estava desesperada!

El del restaurant no parava de dir que era un malentès... que ells sempre fan dos casaments... però ara amb el temps, i havent-ne parlat amb els pares que eren allà amb nosaltres creiem que la cosa va anar diferent.

Creiem que estan notant la crisi (el dia que vam anar a fer el tastet era diumenge de Setmana Santa i només tenien dues taules plenes al restaurant). Han rebaixat la qualitat i la quantitat dels menús i dels aperitius, això és més que evident, comparant els que ens van donar de l’any passat i els que estan fent ara (també han afegit suplements pels pastissos i coses d’aquet tipus). I suposem que quan se’ls devien presentar uns nuvis amb un casament de 170 persones, devien pensar que el nostre podia anar perfectament a la sala petita i aquest altre a la gran. Així mataven dos ocells d’un tret. Total... nosaltres ja havíem fet la paga i senyal, no ens faríem enrere ara.

És cert que ens van oferir una solució: utilitzar el restaurant de l’hotel i fer servir l’hivernacle que tenen pel ball. Però no ens agradava gens aquesta solució: el restaurant semblava una sala de convencions, no ho decoraven gens pel casament i, amb l’agreujant que l’accés dels convidats al restaurant s’havia de fer per una mena de porta de servei que hi havia a la part del darrere! Amb el preu que ens costa el menú, els nostres convidats es mereixen entrar per la porta del davant!

I l’altre problema que s’hi afegia era la manca de confiança cap a ells que això ens havia generat: qui ens assegurava que estaven preparats per atendre dos casaments? Tenien suficients cambrers? Mentre féssim l’aperitiu a fora, els convidats de l’altre casament haurien de passar enmig nostre per accedir als cotxes... Però el problema més greu és que s’havia trencat la confiança... i en aquests casos és fonamental. I quan se’ns havia hagut d’oferir una solució, el tracte que havíem rebut era de sobèrbia i, perquè no dir-ho, ens havíem sentit menyspreats i atacats. Per això creiem que ells sabien perfectament que sorgiria el problema... aquell home no va parpellejar ni un segon quan va sorgir el problema: sabia perfectament que sorgiria, perquè l’havien creat ells.

De manera que l’endemà mateix em vaig posar a trucar altres restaurants i vam tenir la sort que al Lotus Blau tenien lloc. El vam anar a veure de seguida i ens va encantar el lloc, però sobretot, el tracte rebut. De manera que, si tot va bé, i el diumenge no sorgeix cap imprevist (us podeu imaginar que ara anem amb peus de plom) podem afirmar que tenim un restaurant nou: el Lotus Blau.

Perdrem la paga i senyal de 1000 € que vam fer a Mas Solà, però ara mateix això és el de menys. No volem que aquests individus mancats d’escrúpols, que han estat a punt d’arruinar-nos un dels dies més importants de la nostra vida guanyin ni un sol cèntim més a costa nostra. Ens hem sentit maltractats i menyspreats, i això amb diners no es paga!

Després hem sabut, gràcies al nostre fotògraf, que no som la primera parella que ha tingut un "fracàs" amb aquest restaurant. I el que em sap més greu és que ell ens havia aconsellat firmar un contracte amb tots els proveïdors... i nosaltres no li vam fer cas! Pensàvem demanar-ho el dia del tastet... i mireu com ha acabat la cosa!

Be, em sap greu per l'extensió del meu missatge, però volia que se sabés! Sobretot, perquè si hi ha parelles que volen anar a aquest restaurant... com a mínim, que vagin amb peus de plom! I que tot ho posin per escrit.

Perquè hi ha gent tan poc professional? Després es queixen de la crisis..si la provoquen ells. Ho sento per tú guapa, com poden jugar així amb les nostres il.lusions?

[dan&sus]

Hola Olguiky!
Em sap molt de greu el que t'han fet... pero encara com has tingut prou temps per poder trobar un altre restaurant!
Quin dia t'hi casaves al Mas Solà?? perque jo també m'hi caso, l'unic que ja sabem segur que anem a la sala gran.

Moltes felicitats i moltissima sort!

[silvia i jordi dj's]

Hola Olguihy, hem treballat en restaurants com aquests i hem decidit plegar per aquests motiu, el tema de la crisi els afecta i ara fan virgeries per captar clients, i deixen molt que desitjar com et tracten i sobretot, el servei que donen.

No et quedis de braços creuats i consulta a l'oficina del consumidor, i si més no, segur que déus coneixer algun advocat que et pot assesorar, que són 1000€ !!!!

Espero que tingui sort, ens Ballem!!!

PD, afegeixo un altre restaurant dels que tinc per no recomanar-lo......

[Olguiky]

Hola Olguihy, hem treballat en restaurants com aquests i hem decidit plegar per aquests motiu, el tema de la crisi els afecta i ara fan virgeries per captar clients, i deixen molt que desitjar com et tracten i sobretot, el servei que donen.

No et quedis de braços creuats i consulta a l'oficina del consumidor, i si més no, segur que déus coneixer algun advocat que et pot assesorar, que són 1000€ !!!!

Espero que tingui sort, ens Ballem!!!

PD, afegeixo un altre restaurant dels que tinc per no recomanar-lo......

Sílvia, després amb el temps (via altres professionals que també hi han treballat) ens hem assabentat que han arribat a fer tres casaments en un sol dia, quan en realitat només tenen un espai per poder fer l'aperitiu. De manera que, mentre els cambrers estaven netejant la zona de l'aperitiu del primer casament, els convidats del segon s'estaven esperant, mirant-s'ho!!! I no em preguntis pels del tercer...

És una vergona!!!