El seu nom prové de l’anglès i la traducció literal és «crema freda» i, per això, alguns creuen que el seu nom indica que és bona per combatre les baixes temperatures. I ho és, però el nom prové de la sensació de fred que deixaven les antigues cold cream a la pell. El motiu és que es tracta d’una emulsió de «aigua en oli», que antigament produïen aquest efecte (al contrari de les emulsions de «oli en aigua», que «desapareixen» i s’evaporen al contacte amb la pell).
Un altre error que cometem és denominar amb el gènere masculí, el cold cream, quan es tracta d’una crema. Però és que es va fer tan coneguda que va passar al vocabulari popular i castís i, encara que la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola no la recull en el seu diccionari, sí que ho fa Maria Moliner, que la inclou com colcrem (de l’anglès «cold cream») m. Crema de tocador feta amb greix de cetaci, ametlles dolces i alguna substància aromàtica. Cosmètic.
Una història de gairebé 2.000 anys
El cold cream està elaborat amb oli d’ametlles dolces, cera d’abelles i aigua de roses, encara que al llarg de la història ha tingut, i encara té, alguns altres ingredients. S’assegura que va ser el metge grec Galè qui la va inventar al segle II i, de fet, a França se la segueix denominant cerat de Galien (Cera de Galeno). Era un ungüent curatiu que servia per reparar i protegir la pell i que s’elaborava en les farmàcies o, fins i tot, de forma casolana fins que al segle XIX es va convertir en un cosmètic industrial, amb una gran notorietat.
És a partir d’aquest moment que la crema pateix diverses transformacions, per fer-la més suau, menys espessa i de més ràpida absorció, amb la finalitat que sigui millor acceptada pel públic femení per a un ús generalitzat. Així, la recepta primigènia es modifica i els olis vegetals (a més del d’ametlles, podia usar-se d’oliva, per exemple) són substituïts per altres menys cars com la vaselina, olis vegetals més barats, olis minerals o oli de balena (ara, lògicament , prohibit). Algunes dames de la cosmètica, com Elizabeth Arden o Helena Rubinstein, la utilitzen en les seves primeres formulacions amb petits però significatius canvis. I molt èxit.
El cold cream de què disposem actualment és molt diferent de l’elaborat per Galeno i nombroses marques cosmètiques disposen de línies completes basades en les seves propietats.
Quins beneficis aporta?
El cold cream és una crema hidratant, nutritiva, reparadora i protectora que suavitza la pell, calma les irritacions i exerceix de barrera davant les inclemències del temps. Al ser, en principi, una crema rica i oclusiva, se l’ha considerat especialment indicada per a les pells seques i molt seques, així com una bona protecció contra el fred. És cert que és una bona solució per evitar la deshidratació i la tibantor que produeixen les baixes temperatures a la pell gràcies als seus ingredients ja que deixa una pel·lícula protectora sobre l’epidermis, però també pot usar-se en altres èpoques de l’any i per altres tipus de pell en moments de deshidratació o irritació.
Els avenços en l’elaboració de les fórmules i textures cosmètiques permeten que avui dia qualsevol tipus de pell pugui trobar un bon cosmètic amb cold cream adequat per la seva situació particular. De fet, s’utilitzen elaboracions amb cold cream per tractar la pell dels nens, la pell sensible, així com en casos d’afeccions cutànies com la psoriasi i l’atòpia.
El seu ús, òbviament, no és només facial, ja que les seves propietats reparadores fan que el cold cream sigui un bon remei contra la sequedat corporal, així com en el cas de mans fetes malbé i esquerdades, peus secs i amb durícies, colzes, genolls, talons, etc. És per això que també s’inclou no només en les locions i cremes corporals, sinó també en gels de dutxa i sabons.
Font: AMIC / Belleza Activa
