Pàgina 1 de 2

Pregunta per totes les que ja us heu casat

EntradaPublicat: ds. ago. 08, 2009 6:14 pm
Autor: Nudaveritas
Hola noies!
Estic molt preocupada per com m'ho fare al casament per no plorar.La meva iaia,que es la persona a qui mès he estimat del mòn,va morir fa ja 4 anys.La gran illusió dels seus darrrers anys hauria estat verme casada, feliç.No va arribar a conèixer al meu futur marit, ( jo tampoc el coneixia quan ella ens va deixar).El cas és que durant tot aquest any que portem preparant la boda, he plorat molts cops: la primera prova del vestit, la prova del maquillatge,quan vam tenir les invitacions,etc..Tot per no poder compartir aquests moments amb ella.
Cada dia em conecto per veure les vostres cròniques ( per cert FELICITATS a TOTES!!!! Totes sense excepciò, cadascuna amb el seu estil estàveu MAQUÍSSIMES!!)
Bè, quan miro les vostres fotos, sobretot la entrada i cerimònia, no puc parar de plorar.Penso, jo viurè aquest moment i la meva iaia no estarà allà amb mi de la manera que jo voldria.

A alguna us ha passat? Com vau fer per intentar controlar les emocions aquest dia? No em refereixo a no plorar gens ni mica, ès normal emocionarse, em refereixo a plorar però amb control.

Em fa por sortir a totes les fotos plorant,què es un casament!

Merci per les vostres respostes!

::love::

EntradaPublicat: ds. ago. 08, 2009 6:25 pm
Autor: Liti
Nudaveritas, en primer lloc enhorabona per el teu casament.
El dia q em vaig casar tampoc hi havia avis, ni meus ni del meu marit, però no pateixis, la teva iaia, sigui on sigui segur qué comparteix l alegria que sentiras el dia del teu casament, dissfruta i deixa't portar, pensa que ella estaria encantada de que aquell dia el somriure no desaparesqués de la teva cara, i així serà...moltes vegades la vida ens dona cops que en són molt difícil de superar, però pensar en aquelles persones que han deixat emprenta a les nostres vides ha de ser una cosa maca i natural, pensa en que a ella no li agradaria veure't trista, així que sigues feliç, tot lo altre ve sol!!


:-()-)

EntradaPublicat: ds. ago. 08, 2009 6:29 pm
Autor: Repo
Hola! No m'he casat encara però m'identifico una mica amb tu. Només em queda un avi i sento molta pena per no poder compartir amb els altres 3 aquell dia. Però sobretot amb una d eles meves avies, que quan vaig fer 20 anys em va regalar les arrecades que ella va dur el seu casament perque les dugués jo. La seva il.lusió també hagués estat veurem casar-me però no ha pogut ser. Aquell dia pensaré amb ella, ho se, quan vaig escollir el vestit (ella era modista) hi vaig pensar moltisim i em vaig emocionar. Però allà on sigui, se que aquell dia estarà una mica amb mi i més que sentir pena tractaré de estar alegre perque ella ho estaria si em pogués veure.

El meu consell, si em permets, és que tractis de viure aquell dia el més feliç possible i pensis que ella estaria molt feliç de veure't de nuvia i no voldria que t'entristisis per no estar ella allà. D'alguna manera hi estarà, tu la faràs present.

espero haber-te ajudat.

Petons

EntradaPublicat: dj. ago. 13, 2009 9:51 am
Autor: Pincessa85
Hola guapa,

yo me casé hace poco más de 2 meses y al igual que a ti me faltaba mi abuela, que murió hace también 4 años. Ella si que conoció a mi marido, también me faltaba mi tío que murió hace 1 año.

¿Cómo se hace para no llorar? Yo creo que eso es irremediable. Y si tienes que llorar, hazlo, ese día es tú día y tienes que hacer lo que sientas. No serás peor novia por no llorar, al contrario. Es lógico que ese día te acuerdes de ella.

Ánimo y disfruta del día!!!!!!!!!!!!!!!!!

EntradaPublicat: dl. ago. 24, 2009 1:45 pm
Autor: aliaga79
la veritat és que jo vaig estar molt sencera...
on sí que em vaig emocionar molt va ser amb la toia i amb la cerimònia

Re: Pregunta per totes les que ja us heu casat

EntradaPublicat: dj. set. 03, 2009 9:51 pm
Autor: tauruiz
A mí mi abuela se me murió 9 meses antes de casarme y era la persona que más había disfrutado de los preparativos de mi boda hasta ese momento.
El día de mi boda la persona en la que más pensé fue en ella y creo que por esa razón no puede echar ni una lágrima, además llevé una medalla suya colocada en el sujetador cerca del corazón y cada vez que sentía la medalla en el pecho pensaba en que ella, allá donde estuviera estaba disfrutando de ese día como yo.
Disfruta y si tienes que llorar no pasa nada.

Re: Pregunta per totes les que ja us heu casat

EntradaPublicat: dv. set. 04, 2009 5:10 pm
Autor: bixita1203
Aiiiix xicas! Leiendo vuestros comentarios, me emocionado un monton! Aun tengo el vello de punta!

Yo para mi suerte no estoy en vuestra situacion, tengo a mi iaia conmigo y es como mi madre, bueno mejor incluso! la quiero tanto... por eso al leeros me pongo a pensar que si ella no estuviese conmigo... buuuf no se que hubiese pasado!

Mi iaia a sido una de las personas que mas a disfrutado de el dia de mi boda incluso me case el mismo dia en que era su cumpleaños... imaginaros! Ella me dice que este cumpleaños no lo olvidará jamas! cuanto la quiero madre!!

Re: Pregunta per totes les que ja us heu casat

EntradaPublicat: dl. set. 07, 2009 2:54 pm
Autor: sandradani
Hola! us explicaré el meu cas, el meu avi era com un pare, un mes abans em va dir que tenia cancer, que no em podia portar a l'altar... sho va amagar durant tot l'any per no disgustar-me, li va donar temps de veurem vestida de nuvia a casa, als pocs messos moria. Si em pregunteu quin va ser el meu moment del dia del meu cassament, sens dubte, quan vaig sortir de la habitaciò vestida de núvia i va clavar seva mirada en mi, i les seves paraules,just en aquell moment vaig sapiguer que la nostra aventura junts tenia els dies contats.... en fin és la vida i no passa un dia en el que no pensi en ell...

Re: Pregunta per totes les que ja us heu casat

EntradaPublicat: dl. set. 07, 2009 4:19 pm
Autor: bixita1203
Jo Sandra... m' has fet plorar....

Re: Pregunta per totes les que ja us heu casat

EntradaPublicat: dt. set. 08, 2009 5:21 pm
Autor: ruperta
jo...m´has pusat un nus a la golaa...

Re: Pregunta per totes les que ja us heu casat

EntradaPublicat: dv. set. 18, 2009 2:57 pm
Autor: novia llunàtica
holaaa!!
mi abuela murió hace poco mas de 1 año, cuando estaba embrazada de mi niña. me da muchísima pena que no esté el dia de mi boda y que no haya podido conocer a su bisnieta. si ella hubiese estado aqui todo seria diferente, me caso por el ayuntamiento y seguro q me hubiese casado por la iglesia y bautizado a la niña.
en cierta manera pienso q ella estará conmigo, pq aunq no crea en ciertas cosas del catolicismo, ella si q era muy creiente, por tanto para ella seguro que hay un cielo y nos ve desde allí.
la echo de menos cada dia y el dia de mi boda aun la echaré mas d menos, pero pienso sonreir mucho pq es lo q ella querria para mi.

ánimos a todas

Re: Pregunta per totes les que ja us heu casat

EntradaPublicat: dv. set. 18, 2009 4:19 pm
Autor: aresia
hola noies...la veritat es que aquell dia es impossible no plorar i mes et falta gent que ja no hi son..en el meu cas a mes a mes dels meus avis em va faltar mon pare,em va dur a l'altar el meu padrastre i encara que es porta molt be no es el mateix...el que vui dir es que no es pot evitar pensar en els que ja no hi son,es una manera de que ja que aquell dia no hi son de tenirlos presents,no se si t he ajudat molt...x cert felicitats per la boda,i no pateixis que es un dia molt especial tot i les absencies,a mes segur que la teva avia la tindras present en el teu cor maca,anims!!

Re: Pregunta per totes les que ja us heu casat

EntradaPublicat: dl. set. 21, 2009 8:38 pm
Autor: MireBCN
Hola noies jo ja fa mes d'un anyet que em vaig casar i tambe em va faltar una de les dones de la meva vida, la meva iaia. Ja fa molts anys que va morir, 9 quan em vaig casar, pero va estar present. El dia del casamet el meu germa despres de donarme el ram em va posar un video amb fotos meves de petita, fins aquell dia. Ere xulisim i reia un munt al veure fotos que ni recordava, fins que va posar la foto de la meva comunió abraçada a la meva iaia, vaig trencar a plorar, per no tenirla al meu costat, pero va ser bonic. Van ser les primeres llagrimes d'aquell dia i no van ser les últimes, vaig plorar un munt, a l'entrada al veure al meu marit, al pastis i sobretot al ball.
El dia del casament tens tantes emocions que tan dona si ploras o rius, l'important es sentir-les tal com venen i disfrutar-les, encara que siguin les llagrimes.
Felicitats a totes les que os heu casat aquest any i a les que encara els hi quede per viure aquest dia tan magic.

Re: Pregunta per totes les que ja us heu casat

EntradaPublicat: dc. set. 23, 2009 9:35 pm
Autor: energia2010
Noietes m'heu fet ploraaaaaar :-( però sabeu una cosa? totes les persones que no us van poder acompanyar en realitat estaven al vostre costat :-)ok:

Petons a totes, guapes :-()-)

Re: Pregunta per totes les que ja us heu casat

EntradaPublicat: dj. oct. 01, 2009 5:26 pm
Autor: IRENE21
Hola, em vaig casar el 22 d'agost i a mi em falta la meva mare, el meu pare i la mare de la meva mare van plorar molt pero jo vaig ser qui va treure forces i vaig tirar endavant amb tot, quan veia que estaven trsitos els mirava i reia.
La troves a faltar pero esta entre nosaltres, jo li vaig dedicar una canço i tothom va dedicar-li un aplaudiment, despres li vaig dirighir unes paraules.
creu es el teu dia, i ells també ho veuen.
Per cert la meva mare fa un any i mig que va morir.

Ànims.

Re: Pregunta per totes les que ja us heu casat

EntradaPublicat: dc. nov. 04, 2009 10:23 pm
Autor: roser82
noies quina emocio al llegirvos, bufffff, hem de pensar q d'alguna manera continuen amb nosaltres al nostre cantó i q no els agradaria veurens tristes segur
un petonet!!

Re: Pregunta per totes les que ja us heu casat

EntradaPublicat: dl. nov. 23, 2009 8:11 pm
Autor: XIKAAA
EL MIO LLORÓ PIBRE MUXISIMO! JEJEJE
y yo también, todo hay que decirlo, y no se me corrio demasiado el makillaje. El rimel por ejemplo nada en absoluto. :-)ok:

Re: Pregunta per totes les que ja us heu casat

EntradaPublicat: dj. des. 10, 2009 5:46 pm
Autor: ruthi
aiisss nenes... jo segur que ploraré... sóc una bleda assolellada, què hi farem...

a mi també em falta una àvia... la que em va criar, i amb la que em passava totes les tardes fins el dia que es va morir... sé que la trobaré a faltar molt el dia del casament, i tinc pensat anar al cementiri aquell mateix dia al matí a portar-li una rosa...

la meva cosina, que es va casar fa un parell de mesos, li va portar entre l'església i el retaurant, però jo ho faig tot al mateix lloc i en un altre poble..

sé que estigui on estigui estaria orgullosa de mi, i per tant seré feliç per les dues aquell dia.. encara que plori, serà d'alegria..

Re: Pregunta per totes les que ja us heu casat

EntradaPublicat: dg. des. 13, 2009 10:42 am
Autor: XIKAAA
mira ese dia lloras por todo, es normal! así que no te ralles!

Re: Pregunta per totes les que ja us heu casat

EntradaPublicat: dt. des. 29, 2009 12:36 pm
Autor: heydy
Hola,

És normal deixar fluir les emocions, sóm persones.
Està clar que en un dia tan especial et recordaràs de les persones estimades que ja no hi són però pensa que t'estaràn veient des del cel.

El millor regal que els pots fer, és ser feliç.

Petonets,