Pàgina 1 de 13

Es millor conviure amb la parella abans de casar-se?

EntradaPublicat: dt. gen. 16, 2007 4:37 pm
Autor: Chiky-nit
Obro aquest nou tema per sber les votres opinios!!!

EntradaPublicat: dt. gen. 16, 2007 5:55 pm
Autor: Visitant
jo crec q si! així veus si realment vols passar la vida amb aquella persona, si sou compatibles. Això no vol dir q la gent q no hagi viscut abans els hagi d'anar malament, si no q t'ajuda a adaptar-te...i a més, el dia de la boda deixa de ser tant i tant estressant! :-)) :-()-)

EntradaPublicat: dt. gen. 16, 2007 5:57 pm
Autor: EVAKIRA
Jo de ben segur que anire cap al març-abril i ens casem al juny..... es millor així no et venen tots els canvis de cop!!! encara que ja fem convivencia xq jo visc sola... :o-o:

EntradaPublicat: dt. gen. 16, 2007 8:27 pm
Autor: Visitant
Desde mi punto de vista, es mejor ir a vivir juntos antes de casarse, pero eso va a opiniones :-)) :-)) :-))

EntradaPublicat: dc. gen. 17, 2007 12:05 am
Autor: Visitant
YO CREO QUE SI.. NO CREO ME REAFIRMO!

LOS 6 PRIMEROS MESES DE CONVIVENCIA CON TU PAREJA SÓN LOS MÁS COMPLICADOS...

CADA UNO TIENE SUS MANÍAS... SUS COSILLAS VAMOS!

PERO CON AMOR Y PACIENCIA.. Y YO CEDO UN POCO Y TU TAMBIÉN... TODO SE CONVIERTE EN UNA BONITA EXPERIENCIA! :-()-) :-()-) :-()-)

PERO...

MUCHAS PAREJAS NO SUPERAN ESTE TRANCE... DEBIDO O AL GRAN ORGULLO DE CADA UNO O DE UNA DE LAS PARTES... O A LA FALTA DE AMOR...

POR ESO YO SIEMPRE HE VISTO CONVENIENTE EL CONVIVIR ALGÚN TIEMPO ANTES DE PASAR A MAYORES (LEGALMENTE CLARO...).

EntradaPublicat: dc. gen. 17, 2007 8:42 am
Autor: Patty
yo opino como vosotras el primer año de convivencia es realmente duro, te tienes que adaptar, no sabes bien como administrarte el dinero, etc.... mi experiencia es que a partir del 1r año la cosa mejora y mucho, nosotros después de una año y medio de convivencia esamos mejor que nunca, mejor incluso que cuando empezamos a salir!!!!!!

Además muchas amigas que se han casado y se han ido a vivir al mismo tiempo me han hablado de lo dificil que es preparar una boda e intentar tener acabado el piso para esa fecha, los traslados y demás. En cambio yo solo me tengo que preocupar de la boda xq el piso está ya super acabado y nosotros superinstalados. Pero bueno cada uno lo hace como le parece, claro.

EntradaPublicat: dc. gen. 17, 2007 9:34 am
Autor: Chiky-nit
Si jo també penso això. Pel març fara 2 anys que vivim junts i ens casarem l'any que ve i si us he de ser sincera estic millor ara que quan vam començar. El nostre primer any de convivència va ser durillo pero clar l'amor el saber baixar de burru i la paciencia ho arreglen tot!!!

Tinc una amiga que portaven 8 anys de parella, no havien convincut mai i es van casar, als tres mesos estaven separats... clar que no sempre és així pero acostumar-te l'un amb l'altre a les nostres manies diàries te telaaaaaa.... que si et deixen les sabates aqualsevol lloc... la tapa del WC, la coordinació per fer les feines de la casa.... :t:t:

Pero tot se supera!!!

EntradaPublicat: dc. gen. 17, 2007 12:01 pm
Autor: Nneta
Jo también coincieixo amb vosaltres.... Jo portava dos anys vivint amb el Marc quan ens vam casar. Tampoc em va costar excessivament adaptar-me a viure amb ell, xo clar soposo q ho vam anar fent tranquilament i sense pressions de cap mena.... :-)) Xo si que va bé per saber si realment et compenetres amb aquesta persona.... :-)ok: :-)ok: :-)ok: Jo ho recomano :-()-)

EntradaPublicat: dc. gen. 17, 2007 12:53 pm
Autor: Misteleta
Holaa a todasss!!! Yo me caso este año, pero ya llevaremos 3 años viviendo juntos!!! La verdad que yo estoy suuper contenta con la convivencia, me encanta la verdad!!!

EntradaPublicat: dc. gen. 17, 2007 3:55 pm
Autor: Noemí_07
a mi m'agradaria portar temps vivint amb ell, ja que al febrer farem 8 anys de nòvios, però les circumstàncies no han estat favorables,...., així que al juliol ens casem i ens n'anem a viure junts,.... Jo espero que surti bé, que ens avinguem amb la convivència,..., sé que és arriscat i molta gent ens ho diu,... Però la casa encara està a mig fer i no volem anar de lloguer (tot hi que hi hem estat a punt en diverses ocacions) perquè necessitem estalviar,....

EntradaPublicat: dc. gen. 17, 2007 5:25 pm
Autor: Cardonina
Jo crec qeu es millor viure junts abans de casar-se... no només perque hagi de sortir millor, sino perque llavors nomes t'has de concentrar en el casament...

nosalters haviem viscut 3 anys abans de casar-nos, i desde llavors estem separats de dilluns a divendres... tot al reves!!!!!!!

noemi, si per alguna rao no s'ha pogut, doncs mira, tindreu mes enrenou al principi i llestos, epro amb amor i amb paciencia tot sortira rodo!!!!

EntradaPublicat: dc. gen. 17, 2007 10:04 pm
Autor: Merche83
Jo porto 5 mesos vivint amb la meva parella i estic segura de que es lo millor. De fet no hem decidit casar-nos fins que no hem estat junts i em vist que funcionem...

EntradaPublicat: dc. gen. 17, 2007 10:11 pm
Autor: Visitant
Pues a mi no me costó para nada adaptarme, es que Xavi es muy dócil y se adapta muy bien a todo, jajaja :-)) :-)) :-))

EntradaPublicat: dj. gen. 18, 2007 9:27 am
Autor: Chiky-nit
Sí Noemi no et preocupis! si hi ha amor tot arreclat!

EntradaPublicat: dg. gen. 21, 2007 2:09 pm
Autor: Blume
Hola guapes!!

Nosaltres ja portem any i mig vivint junts a casa nostra, però abans ja viviem junts a casa la meva mare. En total uns 3 anys!!

jo crec que es el millor perque pots anar coneixent les manies i coses de l'altre i ell les teves...que no són poques :hmm::

parlant d'això... i espero no crear al rollo...
ahir em van comentar que uns amics que es van casar al març del 2006 (no fa ni un any!) ara viuen separats!! Van anar a viure junts després del casament, tot i portar 5 anys junts...

des de l'estiu que ja estaven malament...no en sabem quin és el motiu, però crec que la convivencia pot ser un factor importan, no?

EntradaPublicat: dl. gen. 22, 2007 12:01 am
Autor: Visitant
La convivència a vegades no li senta bé a tothom :-( :-( :-(

EntradaPublicat: dl. gen. 22, 2007 9:45 am
Autor: Visitant
JO JA US DIC.. EL MEU HOME ES MOLT EXIGENT I DE VEGADES MASSA COMPLICAT AMB LES SEVES COSES... I JO TANT DE LO MATEIX... ELS PRIMERS MESOS DE CONVIVÉNCIA VAN SER DURILLOS!

PERO EREN TEMES COTIDIANS QUE EN EL FONDO NO TENEN IMPORTÁNCIA.. PERO MIRA... ES DIFÍCIL COMPARTIR SIGUENT DOS CARACTERS DIFERENTS DURANT ELS PRIMERS MESOS...

PERO ELL VA CEDIR EN COSES I JO TAMBÉ... I AIXÍ TOTS CONTENTS!! I SOM MOLT FELIÇOS PERQUE ENS COMPENETREM LA MAR DE BÉ :-)) (-O-:-) (-O-:-)

EntradaPublicat: dl. gen. 22, 2007 11:19 am
Autor: Pumeta
Pues yo siempre he pensado q mejor convivir primero y luego casarse pa q no te coja de sorpresa...mucha gente me dice q si es q me voy a separar pq no baje la tapa del WV o pq no fregue los platos...no lo entienden, es q si va mal la convivencia al final el matrimonio acabará mal...y como no quiero q eso pase vivimos primero juntos y luego nos casamos, aunq ya al empezar sabría q me encantaría vivir con él y así es!!
Pero en cambio con mi ex..sabía q no iba a durar nada, de hecho la relación era una mier*** me fuí a vivir con él por hacerle un favor ya q no podía él solo con los gastos y el resultado fue: romper la relación, además de q no ayudaba en casa en NADA, ni sacaba a SU perro, me trataba como un trapo...pero yo ya me lo esperaba pq sabía de su carácter...

En cambio con mi niño fue empezar y saber q era mi media naranja en todo y efectivamente no me equivoqué!! :-))

Vaya rollazo no?? neujor:-)

...

EntradaPublicat: dl. gen. 22, 2007 11:32 am
Autor: iraiosc
pume, di que sí, nosotras hemos de ceder a veces, pero ellos tambien... me alegro ke ahora estes encantada!

nosotros llevamos año y medio viviendo juntos y confirmo todo lo dicho. Ya llevabamos 9 años cuando empezamos a vivir juntos, y la relacion es muy distinta, una cosa es kedar los fines de semana para pasarlo bien y otra es afrontar la convivencia con los gastos y el desgaste ke supone mantener tu casa... pero si existe el amor y el dialogo se llegan a mil acuerdos que antes sin casa ni pensabas. Además, me encanta cuando ayuda en casa aunque no le salgan las cosas bien del todo, al menos lo intenta y hay que animarle!!! (no vale eso de pegarle con la escoba en el culo porke asi lo unico ke haremos es impedir ke siga la faena xDDD).

por otro lado animo a las ke por una u otra circunstancia no habeis podido convivir, pensar que vosotras reservais la mejor sorpresa para el final. ya vereis ke bueno eso de estar acurrucados en el sofa dia si dia tambien...

ahora soy yo la que he soltado el sermon xDDD

EntradaPublicat: dl. gen. 22, 2007 4:20 pm
Autor: Cardonina
Totalmente de acuerdo....

Nosotros empezamos a vivir juntos cuando me fui a mexico con el, por temas de trabajo... y uufff, entre el cambio de pais, de trabajo, y vivir con el, el principio fue durillo....

luego poco a poco nos fuimos adaptando, y la verdad es qeu sin problemas... el es muuuuuuuuuuuy ordenado y yo todo lo contrario, por lo qeu todavia tenemos alguna peleilla, pero por el resto, todo bien!!!!!